202018set.

Adolescència i pressió social

Extracte de l’entrevista d’en Lluc Berenguer Perelló a la Clara Grande i Monfort

  1. Quins creus que són els factors que afecten en la formació de la identitat d’un adolescent?

En la formació de la identitat d’un/a adolescent creiem que hi intervenen múltiples factors.

Primer de tot, el seu temperament natural i trets genuïns de la seva personalitat, que són la base de la pròpia dinàmica en la manera de relacionar-se amb el seu entorn i amb els altres. I, alhora, aquest temperament li confereix el to personal amb el que interpreta i reacciona als fets i circumstàncies que viu.

Una de les diferències més notòries pel que fa a la personalitat, rau en si la tendència bàsica de l’adolescent és de tipologia introvertida o extravertida:

  • els qui són preferentment introvertits, acostumen a implosionar, a viure internament els seus anhels i conflictes refugiant-se en la seva solitud. Aquests joves adolescennts, sovint passen desapercebuts, aparentment, doncs no exterioritzen les seves vivències. Fins i tot pot ser que ni sigui conscient de la tensió que el conflictúa, i pot presentar símptomes diversos, trastorns alimentaris, de conducta, fracàs escolar… o fer un brot sobtat o una temptativa de suïcidi.
  • mentre que els de tendència més aviat extravertida, recorren fàcilment a buscar solucions en l’entorn mitjançant la queixa, les baralles, buscant aliances dins el grup, o canviant a d’altres cercles. En aquests casos, les dificultats són més evidents i es pot intervenir i abordar de diferents maneres.

Per altra banda veiem que l’entorn sociocultural en el que es mou l’adolescent determina, i molt la formació de la seva identitat. Aquest entorn el podríem subdividir en 4 nivells seguint la teoria ecològica dels sistemes de Bronfenbrenner:

  • el microsistema: la família on ha crescut i on viu l’adolescent; el grup d’amics; l’escola…
  • el mesosistema: la relació i influència mútua que es crea entre 2 microsistemes o més, per exemple, la relació família-escola, o família-amics, entre d’altres.
  • l’exosistema: aspectes que influeixen el microsistema però en el que l’adolescent no és part activa, com podria ser la influència que té la professió del seu pare o mare, la relació que té el seu professor amb la resta de professors, etc.
  • I, finalment el macrosistema: que comprèn la cultura, la religió, les creences, el país, les seves institucions governamentals i demés.

Des de la nostra perspectiva, aquests 5 aspectes i la interrelació entre ells -la personalitat i els 4 sistemes socioculturals- són la base que va conformant la formació de la identitat de l’adolescent.


  1. Creus que la pressió de grup pot afectar-li? De manera positiva o negativa?

Oi tant! D’entrada, cal tenir en compte que al llarg de tota la infantesa i adolescència, cadascú és com una esponja: amb tots els poros (els 6 sentits i cada una de les neurones) oberts de bat a bat, i extremadament absorbents (vulnerables?). Els companys, “els populars” de la classe, els amics, els no amics i demés, exerceixen una influència molt gran en el desenvolupament de la personalitat de l’adolescent, i en l’afectació que li generin les seves primeres experiències d’integració social. Aquesta pressió de grup formaria part del microsistema amics, si seguim la nomenclatura que hem utilitzat en la l’apartat anterior.

Dependrà de com sigui la personalitat de l’individu i de com sigui aquest microsistema concret, que la influència esdevingui positiva, enriquidora, negativa o, fins i tot traumàtica. No és negativa sempre, com tampoc és normalment positiva. Observem que hi ha molts matisos, situacions diverses i, tot depèn de cada cas concret i les seves circumstàncies.


  1. Segons la teva opinió, diries que durant l’adolescència la pressió de grup afecta més a les persones que en altres edats? Per què?

Si, justament perquè la pròpia identitat encara no està del tot formada i estructurada. Perquè en l’adolescència, els pares deixen de ser el model que seguim i en el qual ens identifiquem. El  grup d’iguals li fa el relleu, i pren aquest paper amb una gran força. Durant l’adolescència busquem incansablement el nostre lloc a la societat, la nostra manera de ser, de fer, per sentir-nos acceptats, valorats, que la nostra vida és especial perquè té sentit per als altres.

I tot això ho fem identificant-nos amb un grup, un tipus de “persona” que ens resulta interessant, i volem que ens defineixi. Per això, durant l’adolescència, a través de la roba, la música, el tall de cabell, la manera de parlar, etc. busquem que se’ns identifiqui amb un estil, el del grup al que necessitem pertànyer. En aquesta etapa, encara no tenim un jo prou fort com per ser senzillament nosaltres, anhelem sentir que formem part d’un grup. Ens hem de desvincular dels pares i negar tot el què són i representen, per passar a identificar-nos amb un grup social concret, el que vivim com a “grup de pertinença” per, a la llarga, amb els anys i l’adquisició de major maduresa, flexibilitzar tots aquests aspectes, apropar-nos de nou als pares i deixar de necessitar la seguretat que ens aporta el grup per a ser “algú”. Llavors és quan ja podem ser nosaltres mateixos sense haver-nos d’explicar i reconèixer a través d’uns altres. En això rau el procés de maduració psicològica.


  1. Per què creus que durant l’adolescència les persones som més influenciables?

Pels motius que hem comentat en l’apartat anterior. Busquem la nostra identitat a fora, el grup d’iguals, el que observem en els altres, passa a ser el nostre referent i, per tant, aquest exerceix una influència molt gran en el que pensem, en el que fem, com i amb qui, el què opinem, en els nostres gustos, en les decisions que prenem i els objectius que ens plantegem. Som tan influenciables que, fins i tot, sovint ens podem descobrir dient o fent coses que mai hauríem triat, fins i tot reaccionem defensivament quan els pares, els nostres germans o altres amistats ens ho qüestionen.


  1. Et trobes amb cassos d’adolescents que els hi afecta la pressió de grup?

Si, a tots els adolescents que han passat i passen per la consulta els hi afecta d’una manera o altra la pressió de grup. A alguns d’una manera menys intensa, i a d’altres massa, arribant a torbar-los a nivell anímic i en el seu desenvolupament.

Però també en pacients adults, a vegades es fa palès que, el que han patit en la seva adolescència, deriva en problemes que es poden arrossegar més endavant, en forma de complexes d’inferioritat, ansietat davant situacions emocionalment estressants, tendència a actituds prepotents com a reacció defensiva… però també, en alguns casos el mal tracte sofert ajuda a desenvolupar una fortalesa interior que contribueix a vertebrar un jo senzillament sòlid, indispensable per a una autoestima genuïna, una òptima adaptació social i maduració psíquica.

Val a dir que la família, com a referent primordial per excel·lència , és l’eix vertebrador i potenciador de les capacitats de maduració de cada criatura. En la mesura que la família ens afavoreix la comprensió, la contenció i el suport necessaris per a l’estructuració bàsica de la personalitat, podem tenir més solidesa i recursos per posicionar-nos en les dinàmiques dels diferents grups i contextos socials.


  1. A nivell d’escollir la gestió del temps lliure dels adolescents, opines que el que fa la majoria de gent té un paper determinant? En cas contrari, quins són els factors determinants pels adolescents a l’hora de gestionar les activitats en el seu temps de lleure?

Sí que veig que els corrents sòcio-culturals i els costums habituals, en la majoria d’adolescents té un paper determinant en l’elecció i gestió de les seves aficions i del temps lliure, així com també la seva personalitat i gustos particulars, sigui adoptant-los com a propis o bé optant per un posicionament ben oposat.

Val a dir que amb el temps, en aquests casos de reacció contrària, sovint tendim a reproduir el que pretenem defugir. I, en els casos d’assimilació, al llarg dels anys podem acabar fent el contrari del que prediquem. Aquests són alguns dels aspectes que ens indiquen que, potser la personalitat adoptada no és prou natural.


  1. Per a tu, la pressió de grup explicaria que hi hagi unes activitats que predominen sobre les altres? Vull dir, aquesta funció que exerceix el grup en aquestes edats, pot fer que la majoria de joves adolescents dediquin llur temps lliure a activitats molt semblants?

Si, perquè tal i com hem explicat anteriorment, l’adolescent necessita i busca identificar-se amb un grup social. Si el grup que “ha escollit” com a seu juga a bàsquet, ell/a també ho demanarà. Si el grup amb el que se sent identificat juga a un joc concret de la play o escolta una música específica i va a concerts, ell/a també ho voldrà fer. Paral·lelament, també pot dedicar temps i realitzar altres activitats de lleure que, a nivell més particular i degut al seu temperament li agradin (tot i que potser les realitzarà de manera més privada i no tant pública).

Ara bé, si el grup que li agrada no l’admet o fins i tot el rebutja o l’escarneix, aquesta situació acostuma a derivar en un conflicte: bé sigui a nivell personal  –en cas que sigui una persona més aviat introvertida- o en un problema social amb el grup i d’altres –en cas d’afectar a una persona marcadament extravertida-.


Finalment, digues una definició de pressió de grup sota el teu punt de vista.


Bé, nosaltres distingim entre:


  • la influència que un grup pot suposar per a cadascú: aquest és un fenomen natural, quasi inevitable, i propi en aquesta etapa. Aleshores, s’esdevé un diàleg obert i dinàmic entre el grup i cada individu, que exerceix com a espai d’assaig, com a nucli d’aprenentatge, i enriqueix particularment totes les parts. Són grups que afavoreixen processos saludables de socialització i maduració personal.

  • la pressió de grup: en canvi, s’estructura en base a relacions de poder, i genera bàsicament rols de jerarquia, de dependència, de submissió… que poden ser més o menys rígids, i poden ser rols fixes o es poden alternar de manera cíclica entre els seus membres. Aquestes dinàmiques, si perduren gaire temps, acostumen a desencadenar molt de patiment en els individus més tímids, en els menys agosarats, que no vol pas dir que siguin menys madurs, però sí que són persones que poden quedar més fàcilment inhibides o, en casos extrems, traumatitzades. En aquests casos, la pressió que exerceix el grup, pot condicionar negativament els processos dels seus membres.

Observem, també, que el grup pot generar pressió de manera activa, oberta i explícita sobre els individus. Tanmateix, sovint acostuma a ser una dinàmica subtil en la que pot no haver-hi una intencionalitat determinada per part de ningú, però que cadascú assumeix el seu rol. Entenem que tot grup d’iguals, en l’etapa de l’adolescència, pot exercir una pressió concreta en cada adolescent (en alguns més i en d’altres menys), però en tots els casos és una pressió que influeix l’adolescent a molts nivells i, en determinats casos pot acabar afectant el seu comportament i les seves vivències personals i socials.



Clara Grande i Monfort, psicòleg clínica, especialitzada en psicologia infantil i juvenil

Col. Núm. 20208 al COPC