152018nov.
Cinema que emociona. El Trastorn de l’Espectre Autista TEA  -de Mireia Aligué Portet-

Cinema que emociona. El Trastorn de l’Espectre Autista TEA -de Mireia Aligué Portet-

Sovint m’encurioseix saber d’on venen les paraules, saber a on estan arrelades. L’origen etimològic del mot cinema el trobem en la paraula grega kíνημα que significa moviment. Curiosament, la paraula emoció prové del mot llatí emotio que és una combinació d’e (x: enfora) i motio (moviment, acció, gest). Els dos mots estan, doncs, arrelats en el mateix concepte de moviment. En el primer cas, el moviment és de fotogrames mentre que, en el segon, el que es mou són els nostres estats interns. Aprofitaré l’avinentesa d’aquesta genial coincidència per parlar-vos del potencial del cinema per jugar amb les nostres emocions i remoure’ns per dins.

Recordo que durant la infantesa, algunes pel·lícules m’afectaven tant, em commovien fins a tal punt que, a vegades se’m feia difícil suportar aquella intensitat emocional i havia de deixar de mirar-les. Amb el temps, vaig anar essent capaç de suportar, fins i tot de gaudir tot aquell rebombori intern que em suposava veure una pel·lícula. El cinema connecta amb una part íntima de nosaltres mateixos i ens genera emocions molt intenses, ens commou i ens inspira.

En ocasions, posar-nos a la pell d’un personatge, ens aporta una visió diferent de la nostra pròpia realitat, esquinça els nostres esquemes mentals i ens ajuda a enriquir-nos intel·lectualment, afavorint la flexibilitat mental i permetent-nos guanyar perspectiva i imaginació.

Em fascina, també, el potencial que pot tenir el cinema per fer-nos oblidar (en temps rècord i, això sí, per un temps limitat) els propis pensaments i cabòries i situar-nos, de sobte, enmig d’altres vides, a la pell de personatges i escenaris que, per molt allunyats que estiguin de nosaltres mateixos, de seguida ens els fem nostres. Una forma d’evasió com una altra? Potser sí.

Per tot aiò m’atreviria a dir que, en certes ocasions, veure una bona pel·lícula pot tenir efectes terapèutics.

Però no és dels efectes terapèutics del cinema del que us volia parlar. Més aviat em volia limitar a presentar-vos un recull d’obres del 7è art, que ens acosten al Trastorn de l’Espectre Autista -TEA-. Em sembla molt interessant poder accedir (encara que sigui des de la ficció) a un trastorn de tanta complexitat. I, m’agrada especialment perquè, en cada una de les pel·lícules que us presento a continuació, i malgrat totes estan sota un mateix paraigües: l’autisme, es dibuixa una realitat particular i plena de matisos, que la fan totalment única. I, a banda de la ficció, és precisament aquesta àmplia gamma de matisos, de símptomes, d’habilitats, de capacitats i de discapacitats, el que defineix la realitat de les persones amb TEA.

El ventall és ampli: des d’ensucrades històries romàntiques de ficció, passant per documentals autobiogràfics que narren la quotidianitat d’una família amb un fill amb TEA, tendres pel·lícules d’animació o biografies de personatges reals que han estat autèntics revolucionaris i referents en el món de l’autisme.

Espero que us emocioni …

Mireia Aligué Portet, psicòloga infantil a SOM psicòlegs

TEMPLE GRANDIN (2010)

Basada en fets reals, és la pel·lícula biogràfica de la Dra. Temple Grandin, una dona autista que gràcies al seu interès pel benestar animal i les seves observacions sobre el bestiar boví, va revolucionar la indústria ramadera. Durant una visita a la granja dels seus tiets en plena etapa adolescent, descobreix el seu interès pels animals, que s’acaba convertint en la seva vocació. Malgrat haver estat inicialment diagnosticada d’esquizofrènia infantil i patir bullying  segueix endavant.


 

THE HORSE BOY (2009)

The horse boy és el títol d’un documental autobiogràfic que narra la història de Rupert Isaacson i la seva dona per trobar un remei pel patiment del seu fill amb autisme, Rowan, després de descobrir que el contacte amb els cavalls li és molt beneficiós. La família deixa la seva residència a Texas i inicien un intens viatge a Mongòlia. 


MI NOMBRE ES KHAN (My name is Khan, 2010)

És la història de Rizwan Khan, un jove originari de la Índia que es trasllada a San Francisco després de la mort de la seva mare. És allà on rebrà el diagnòstic de Síndrome d’Asperger. Poc temps després, coneixerà a la Mandira, una mare soltera amb un fill, en Sam. Malgrat que tots dos són de religions diferents (Khan és musulmà i Mandira és hindú), decideixen casar-se. Tot va bé fins els fatídics successos de l’11 de setembre, on els musulmans són víctimes d’abusos i amenaces per part de la societat americana. Això desencadena una sèrie d’esdeveniments que portaran a en Khan a apropar-se al president dels Estats Units per dir-li: “El meu nom és Khan i no sóc terrorista”.


MARY I MAX (Mary and Max, 2009)

Mary i Max és una pel·lícula d’animació que narra la història d’una nena australiana de 8 anys i d’origen humil anomenada Mary que es comunica per carta amb en Max, un novaiorquès d’origen jueu de 44 anys, qui més endavant li confessa que té Síndrome d’Asperger i li explica de què es tracta aquesta condició. Ambdós van construint una amistat per correspondència a través dels anys.


PASTEL DE PERA CON LAVANDA (Le goût des merveilles, 2015)

Louise és la propietària d’una plantació de perers a la Provença francesa. Des que el seu marit va morir, s’ha hagut de fer càrrec tota sola del negoci. No obstant, el banc l’amenaça amb embargar-li el crèdit, els clients desconfien de les seves capacitats com a agricultora, i per si fos poc, atropella a un desconegut davant de casa seva. Pierre, que és el nom de l’atropellat, sembla ser una mica especial. Exageradament ordenat, desconcertadament sincer, Pierre és un tipus estrany que gaudeix citant nombres primers. Pierre, de gran sensibilitat, irromp estrepitosament a la vida de Louise. Té la sensació que ha trobat una cosa que pensava que no arribaria a trobar a faltar: una llar.


EL HOMBRE DE LA LLUVIA (Rain Man, 1988) 

Charlie Babitt és un narcisista venedor de carros que un dia rep la notícia de la mort del seu pare. Al viatjar a Los Angeles, descobreix que l’única herència que rebrà del seu pare són els seus rosers i un clàssic Buick Roadmaster descapotable. La resta de l’herència fou donada a una institució benèfica en la que hi viu el seu germà Raymound, que té autisme. Ambdós emprendran un viatge que portarà a en Charlie a conèixer millor el seu germà i descobrirà aspectes sorprenents, com la seva habilitat per les matemàtiques.


ADAM (2009)

Adam és un noi amb Síndrome d’Asperger aficionat a l’astronomia, la vida del qual canvia amb l’arribada de la seva nova veïna, la Beth. S’enamoren i inicien una relació, fet que obligarà a l’Adam a sortir al món exterior. No obstant, la seva relació passarà per diverses proves, incloent el rebuig de l’Adam i la seva relació amb la Beth per part de la família d’aquesta.


YO SOY SAM (I Am Sam, 2001)

Després de ser abandonat per la seva dona, Sam Dawson s’encarrega de la seva filla. Degut a la seva condició com a persona amb autisme, l’estat considera que no està capacitat per cuidar-la. Amb el recolzament de l’advocada Rita Harrison, Sam buscarà la manera d’obtenir la custòdia de la nena.