272017Abr
Quan tot se’ns desterota…

Quan tot se’ns desterota…

Sovint, davant les dificultats, ens convencem que tot canviarà quan aconseguim més recursos, o quan puguem fer el que ens proposem, o quan puguem fer vacances… I, tanmateix, una i altra vegada notem que hi ha una tensió de fons que persisteix malgrat tot.

Entre els reptes que ens plantegem i les dificultats quotidianes, a vegades ens sorgeixen incomoditats, conflictes interns, desordres, incongruències, una sensació de buidor, una desesperació estranya, o inquietuds desorganitzades, insomni…

Quan ens passa alguna cosa així, que tot se’ns desencaixa, acostumem a córrer esvalotats, buscant a fora el que rau en el propi interior. Ens cal trobar els ponts que connectin el propi malestar amb el canvi d’actitud que ens demana. Precisament, es tracta d’endinsar-nos en el que ens preocupa, amb una mirada experta per comprendre el seu missatge ocult, per descobrir que el nostre inconscient ens vol posar en contacte amb la pròpia font de saviesa que acostumem a defugir per desconeixement. A vegades, som prou conscients per patir els conflictes del dia a dia, però no prou conscients per copsar el sentit de la pròpia vida, que es val justament del que ens torba, per manifestar-se . Això ens requereix una actitud atenta, expectant, una dedicació específica a escoltar les nostres dissonàncies, les trampes que ens fem, el que ens encisa, el que ens fa patir. I, a vegades ens cal també l’acompanyament d’una persona experta per no perdre’ns pel camí.