Qüestió de valors i prioritats
Per abordar els reptes i canvis que ens demana cada nova etapa, al llarg de la vida, és important saber trobar la combinació més idònia entre:
- L’escala de valors personals: allò essencial que cadascú som, el que postulem més enllà de les circumstàncies, i que va amb nosaltres, fem el que fem: a la feina, a casa, de vacances… Per exemple, el propi sentit de la lleialtat, l’honestedat de fons en la pròpia manera de fer i de relacionar-nos, el particular gust per la bellesa i la música, el sentit de la responsabilitat que és la mesura que a cadascú ens fa assumir allò que ens hem compromès, que fa que procurem fer les coses el millor possible… Són uns principis de fons, que cadascú cultivem i ens van perfilant un estil propi.
- L’ordre de prioritats més idoni per a cada ocasió: aquest és mutant, perquè l’establim en funció dels reptes que tenim al davant, dels desafiaments que ens planteja la vida en un moment donat. Depèn de les necessitats pròpies de cada situació que vivim. Per exemple, si hem de passar un examen que ens resulta important, haurem de prioritzar la dedicació que ens calgui per preparar-nos-hi adequadament. Si hem patit un accident, haurem de preveure la reparació de tots els danys personals i materials per recuperar la màxima autonomia quant abans, etc.
Això, que sembla tan obvi, ens suposa prendre una sèrie de decisions pràctiques i desenvolupar la nostra capacitat d’adaptació, entre d’altres actituds. Però, preservant la pròpia escala de valors amb els que regim la nostra vida.
En les circumstàncies més crítiques és on posem especialment a prova la pròpia maduresa, la fermesa interior. Quan, per l’ordre de prioritats que ens pot semblar més convenient, a vegades podem sacrificar un dels nostres valors essencials.
La particular dinàmica que anem establint entre aquests dos eixos al llarg de la vida, ens va conformant la pròpia personalitat.