Sentir el goig en la mirada de l’altre, sempre convida a dibuixar un somriure. Pot ser més o menys ampli, més o menys tímid, però la sorpresa i la il·lusió el desperten una vegada i una altra… un somriure inevitable i franc, com la caiguda del fruit madur acomiadant-se del seu arbre. Tot troba el…
No passa res!
Els darrers anys, observo perplexa com aquesta expressió la utilitza gairebé tothom, sovint, de manera semi inconscient i indiscriminada. És com si, màgicament s’hagués posat de moda. Aquesta deriva del llenguatge, esdevé un fenomen social molt curiós. La sento a vegades a la consulta, i en les relacions personals, referida a vivències importants, i no m’hi…