Et proposo un viatge. Per Jordi Capdevila a El 9 Nou el 26-X-18

Et proposo que fem un viatge. No serà un viatge convencional però, per il·lustrar-lo agafem com a vehicle un acte quotidià a la teva vida: Parlar. Deus parlar centenars de vegades en un dia i ni tan sols et cal prestar-hi atenció. Parlar ens serveix per connectar amb els altres. Inclús ens diferencia com a espècie, els humans hem desenvolupat un llenguatge complex i sembla que n’estem prou orgullosos. L’art de la paraula és seductor. Segur que t’agrada ser capaç de dominar el discurs, t’aporta seguretat i et fa sentir important.

Però, què passaria si no fos així? Què passaria si trobessis dificultat tan sols per dir “bon dia” quan entres en algun lloc? Imagina’t que et provoqué incomoditat dir el teu propi nom. Imagina que entres en un bar però que evites demanar el que vols en veu alta. Fixa’t com el paisatge ha començat a canviar. Saps perfectament el que vols dir però, en canvi, no surt com ho esperes. Com et sentiràs quan notis que la teva nova forma de parlar genera rialles i mofes per part d’altres persones? Què passarà el dia que, per temor i vergonya prefereixis mantenir-te callat quan, en realitat voldries parlar?

Hem arribat al final del trajecte i, de moment no hi ha bitllet de tornada. Aquesta és la teva nova quotidianitat. Però calma’t, no saps on et trobes i és lògic, deixa’m que t’expliqui el viatge poc convencional que has fet, de la fluïdesa cap a la tartamudesa. La tartamudesa és un trastorn de comunicació que dificulta la fluïdesa de la parla, i que afecta entre un 1 i un 2 % de la població mundial. Es manifesta de diverses maneres: repeticions, bloqueigs, prolongacions, moviments facials… tots ells involuntaris. Però, després d’aquest viatge, espero que entenguis que no és només això. En una societat com la que vivim, on la comunicació té un paper tan important, la tartamudesa pot acabar assemblant-se a una petita gàbia personal. Present cada dia i en les situacions més impensables. I, si a les dificultats internes hi sumem les burles o la incomprensió que poden venir d’altres persones, el problema ja pren tota una altra dimensió. Ja no només afecta la fluïdesa sinó que acaba minant l’autoestima i la confiança en un mateix i en els altres.

I, després de tot això, vols saber quin és el bitllet de tornada? Doncs prendre consciència de la profunditat del problema, que no sempre rep la importància que mereix, fins i tot des dels propis professionals que estudien el llenguatge i la comunicació. En aquest sentit, s’ha de tenir clar que la prevenció a les escoles és importantissima, i que el professorat necessita estar format per això. La detecció primerenca de la tartamudesa en un infant és vital per abordar i superar el problema a temps. I, finalment, com a societat, ens cal acceptar i entendre la tartamudesa amb una naturalitat que pugui ser beneficiosa per tothom.

Per a més informació i assessorament, a Catalunya existeix l’Associació de la tartamudesa de Catalunya www.atcat.org que dóna suport a les persones afectades i als seus familiars