SOM a Casa | Som Psicòlegs

Estem vivint una situació d’excepcionalitat en molts sentits i àmbits. Aquesta pandèmia sanitària d’abast mundial, està tenint implicacions en la nostra vida quotidiana com no havíem tingut mai per cap esdeveniment col·lectiu en les últimes 7 dècades. Ens està posant a prova com a societat, però també com a família i com a éssers individuals.

Ens trobem tots confinats a casa, amb l’amenaça d’un enemic invisible: el COVID-19, que ens preocupa no només pel seu percentatge de mortalitat (que s’assimila a altres virus gripals), sinó per la seva alta i ràpida propagació, que amenaça de saturar el nostre sistema sanitari.

Aquests dies ens trobem que a més de pares, hem de fer d’animadors d’activitats lúdiques, de professors de les tasques acadèmiques, de mediadors de les disputes filials, etc. I tot això compaginat amb les pors per la “no feina”, o l’estrès per haver de fer malabars per treballar telemàticament. Està clar que aquestes setmanes són un gran repte per a la vida familiar.

Així mateix, aquesta situació ens ha portat a captar de molt a prop la fragilitat de la nostra existència. I sostenir aquest sentiment, sentir pròxima la vulnerabilitat de la condició humana, no és fácil. Ens envaeix la por. I llavors ve la fugida. L’horror vacui ens porta a saciar l’ànima amb activitats, informació, oci, més activitats…tot per oblidar, per ocupar el temps, per no sentir el silenci.

Si a aquest fet hi sumem que vivim a l’era de la hiperestimulació informativa, ens trobem en un confinament excessivament atapeït, amb mil propostes per fer a totes hores. Tantes que no donem a l’abast.

A vegades, aquest bombardeig d’informació i propostes (totes elles molt interessants i atractives), ens pot fer oblidar allò essencial: escoltar-nos i escoltar els nostres fills. Connectar amb ells des de l’ànima, no des de les activitats. Així doncs, procurar de tant en tant un silenci tecnològic i informatiu, és important, ja que és la condició psico-ambiental necessària perquè allò nou i profund pugui sorgir.

Molts dels nens i nenes estan simplement feliços d’estar a casa, de tenir-nos a prop. Abans del confinament les nostres vides eren molt atrafagades: feina, escoles, extraescolars, activitats socials i d’oci, etc. I ens quedava poc temps per gaudir d’ells amb calma, sense presses, sense cap objectiu ni activitat a fer.

Ara, de cop, hem passat a estar 24h amb ells, tancats en un espai reduït, on les possibilitats també són reduïdes. Sovint aquests dies de confinament podem tenir la sensació de persecució constant, que no ens deixen ni un minut de repòs. El seu horror vacui és diferent al nostre. Ells busquen per trobar-nos, i nosaltres fugim d’ells.

Sovint però ens busquen imperiosament, amb exigències que s’han de satisfer al moment, i això dificulta atendre’ls des de la calma que requereixen. Tanmateix, si som conscients del nostre estat emocional, podrem atendre millor el dels nostres fills. En aquest sentit, és necessari i essencial que ens escoltem a nosaltres mateixos: prendre consciència del què necessitem, el què ens ve de gust, els espais propis que ens preservem. A voltes ens ho podrem respectar, a voltes ens ho haurem de saltar. Però en tot cas, és des d’aquesta posició de connexió amb nosaltres mateixos que els hi podrem oferir aquesta relació autèntica i plena que tant busquen i desitgen. Connectarem amb ells veritablement. Enfortint, ara si, el vincle que ens uneix.

Al llarg d’aquests dies de confinament, l’equip de SOMpsicòlegs, hem anat elaborant, i seguirem creant, tot un seguit de material, estratègies i activitats vàries que creiem us poden ser útils al llarg d’aquestes setmanes. Aquí sota trobareu el llistat, que anirem ampliant, de les idees pràctiques que proposem per aquests dies de convivència familiar a casa: