Els regals
Que bonic rebre un regal! Oi tant!
A més de ser una sorpresa que ens commou, ens gratifica perquè ens fa sentir l’estima i el reconeixement que ens arriba amb el gest generós i especial de qui ha pensat en nosaltres. I és com un impuls que, d’alguna manera ens referma personalment, ens renova l’ànim i la confiança en la vida.
També, pensar i buscar o fer un regal per qui estimem, ens omple de goig i ens satisfà les ganes de demostrar-li que ens agrada ser a prop seu, que té un valor especial per nosaltres, que comptem amb ell/a, i que pot comptar amb nosaltres. És un gest significatiu que ens permet segellar el que ja vivim i compartim amb aquella persona. No és tant que descobrim res de nou amb l’altre, però fer-li un regal ens ajuda a focalitzar la nostra atenció -i potser la seva- en el valor que té aquesta relació. Pensar i fer un regal, ens ajuda a nodrir el que és realment important en la pròpia vida i a ressituar-nos.
Sigui com sigui, el cert és que els regals tenen una màgia especial!
Hi ha moments en que, fins i tot capgiren de manera imprevista la nostra vida. Ens revifen, ens obren a una nova primavera, o ens somouen i ens desvetllen de la inèrcia que ens engoleix…
Clar que, a vegades, amb el regal hi emboliquem també necessitats pròpies amagades, converses que no pronunciem, intencions que no diem de manera explícita, mancances de coses que ens costa tractar… Esperem que l’altre se n’adoni i entengui allò que considerem que “ja sap”
En aquests casos, el que ens mou a fer un regal, potser es barreja amb:
- una mena d’impuls per compensar a l’altre la nostra falta de dedicació. Aleshores, el nostre regal és com una necessitat soterrada, que gairebé actua per nosaltres, com tapant la pròpia negligència
- la nostra necessitat de que l’altre ens tingui en compte, que se n’adoni del que fem per a ell/a, però també perquè ens reconegui que volem ser algú important en la seva vida i no sabem com aconseguir-ho. Llavors, el nostre regal té molt de reclam: “mira què et regalo perquè em miris!”
Tanmateix, entre els adults, cada regal pot ser una ocasió per refer-nos, ressituar-nos, aclarir malentesos, cosir els estrips… i continuar amb un nou impuls vital, per la màgia que hi afegeix el regal.
La mainada, en canvi, ens requereix especial rigor amb els regals, sobre tot amb els que són materials. L’excés de regals i d’objectes que els hi comprem, els pot frustrar i confondre molt. Principalment perquè:
- la criatura pot perdre la seva capacitat d’apreciar el valor de cada cosa, quan comprova massa sovint com se li esmuny el desig tan bon punt ha estrenat el nou regal. El més preocupant, però, és que li pot representar com una violació de l’encant de viure. I si persisteix el costum dels adults de fer-li regals gratuïts, indiscriminats, se li pot pervertir la passió a l’infant.
- anar tenint tan aviat allò que els fa il·lusió, acostuma a abocar el fills en un buit vital Es produeix un efecte paradoxal. Sovint veiem com va creixent la seva insatisfacció, alhora que “No es pot queixar perquè no li falta res!” “Ho té tot i més!” “No sé pas què més vol!” Això acostuma a resultar desesperant per als pares i també pels fills.
- quan el regal esdevé la moneda de canvi per aconseguir que faci el que toca, o perquè deixi de fer allò que ens molesta, pot representar un cert xantatge emocional. En aquest cas, es desvirtua, s’afebleix la relació pares-fill/a. Aleshores, el regal produeix l’efecte pervers de minar l’ascendència dels pares o altres adults en la criatura.
I cal tenir en compte, també, els regals immaterials, que tenen un potencial infinit i, fets des de la pròpia honestedat, no tenen contraindicacions ni efectes nocius. Entre els seus avantatges, destaquem:
- les carícies afectives, el reconeixement explícit del que li valorem a l’altre, el reforç positiu del que ens agrada d’ell/a… refermen i consoliden el vincle que ens uneix
- potencien les capacitats de qui ho rep
- incrementen la qualitat personal de qui ho comunica
- sempre els tenim a l’abast, els podem crear a cada instant i a mida
- estimulen la creativitat
- tenen un gran efecte relaxant
- ajuden a conciliar la son
- s’avenen amb el pressupost de cadascú. No generen cap moviment en el compte de dèbit, ni en el de crèdit
- dinamitzen la serotonina, la substància cerebral coneguda per alguns com l’hormona de l’humor o l’hormona del plaer, per altres
- a més, diuen els experts que resulten desinfectants, antial·lèrgics i molt gratificants
Des d’aquí us animem, doncs, a seguir fruint amb els regals, sobre tot amb els que no es compren ni es venen. Amb els regals que es fan i es porten posats!