ARTeràpia a SOM psicòlegs

Autora: Elisenda Rué i Gòriz

Sobre el poder sanador de l’ART

L’ART és, per excel·lència, la via privilegiada que ens comunica amb el propi interior i amb el dels altres. És la producció més humana de la que disposem, un generador de camins infinits, únics i possibles que, sens dubte poden acompanyar molt favorablement els processos de canvi  i desenvolupament de les persones.

En totes les seves vessants i formes múltiples de manifestació, afavoreix la salut de qualsevol ésser humà, tant a nivell mental, com emocional i molt probablement també físic i/o biològic. Ens fa més empàtics, creatius i receptius.

Entenent-lo com a punt de trobada, resulta un bon recurs terapèutic per la seva força transformadora, tant en situacions quotidianes com en etapes crítiques o en processos de curació.

L’activitat artística ens empeny inevitablement a l’ACCEPTACIÓ i AFIRMACIÓ, a l’ESCOLTA i a l’AUTOCONEIXAMENT, dotant-nos d’eines molt valuoses per a resoldre algunes de les dificultats del viure.

És una forma d’experiència directament vinculada al GOIG  DE VIURE i al JOC com a afirmació de la vida, capaç de porporcionar-nos moments de plenitud, capaç de permetre la recuperació de la innocència genuïna i la llibertat que, a vegades, perdem pel camí.

La particular reflexió que els artistes poden brindar sobre els processos de creació i els mecanismes interns que activen, reforça la consciència del poder sanador de l’art. Aquí els sistemes d’adaptació s’impliquen mútuament, obren la porta a l’oportunitat de materialitzar o d’exterioritzar la dificultat, conflicte, bloqueig o dolència convertint-los en un territori nou i fèrtil, un horitzó on desplegar-se mostrant plenament el que hom ÉS ARA i AQUÍ.

L’art és CREADOR, i com a tal, esdevé l’expressió inevitable que s’endinsa en la naturalesa humana.  Això només ens ho pot donar la INTUÏCIÓ directament nascuda de la IPSEÏTAT (ipse=un mateix), el principi d’individuació o conjunt de propietats que caracteritzen un ésser en la seva individualitat única. Per això, la nostra comesa se centra en afavorir dinàmiques per tal que la ment pugui alliberar-se de les reglamentacions morals i/o intel·lectuals, i contactar així amb el món dels sentits i la seva multiplicitat i riquesa natural.

Quan permetem a l’INCONSCIENT que descobreixi els propis SÍMBOLS, ens obrim a la possibilitat d’integrar els seus significats en la nostra vida, i a comprendre quelcom més. No hi ha espai pel JUDICI, pel que cadascú podem considerar que està bé o malament, ni tampoc per l’ERROR, ja que no existeix en aquest àmbit de la pròpia experimentació i recerca. Sempre que siguem honestos i fidels al nostre centre, tot esdevindrà un lliure fluir en el mar particular de cadascú.

Rendir-se al canvi pot esdevenir refrescant, estimulant i revelador: l’atrevir-se a intervenir, a construir, destruir, equilibrar i tot el contrari, actuar, moure’s, quedar-se quiet.

Aquest penetrar el propi desconegut també ens pot fer por pel “no saber” què hi trobarem ni si ens agradarà el que en pugui resultar.

A vegades el que ens fa por és la pròpia por, el tenir por de tenir-ne. I més encara de parlar-ne. Admetre que és allà ens pot despertar vergonyes i sentiments d’inferioritat. Per això ho acostumem a obviar i a tapar amb altres converses o continguts que ens distreuen, o a fugir, a buscar persones o coses que ens ajudin a obviar aquest buit interior que ens fa patir.

La millora, no està en la naturalesa del FER, no acostuma a raure en l’escollir com ens ocupem i ens organitzem. Més aviat esdevindrà en la mesura que ens permetem EXISTIR, en la mesura que gosem experimentar-nos, entenent aquesta por i aquest buit com a quelcom al marge de judicis, d’expectatives i de rols establerts.

L’ART-teràpia, ens convida a endinsar-nos en el que som de manera global, integrant el que ens descol·loca i provoca malestar,  des del tot i el no res, sense pretensió artística, ni estètica, ni mental. Ens propicia l’emergir i sentir, en un context privilegiat on ens podem deixar anar amb l’estímul i la contenció del professional.

 La nostra proposta

El que us oferim des de SOM PSICÒLEGS, són sessions de treball orientades a persones de totes les edats que pateixen un trastorn o  crisi transitòria, així com d’altres estats particulars com ansietat, trastorn del son, dolor crònic, depressió, processos de dol, tractaments de prevenció o de rehabilitació, dificultats de concentració, TDA, TDAH, trastorn de l’espectre autista (TEA) o bé síndrome d’ASPERGER, entre d’altres.

Creem un estat lúdic des del vincle com a aprenentatge mutu, lluny dels rols del docent, tutor o pedagog, focalitzant-nos en allò que sorgeix entre la mirada atenta del professional i el que cadascú desvetlla i expressa. Interpel·lar, deixar que l’altre extregui les seves conclusions i compartir-les si ho desitja. El nostre eix és la comprensió terapèutica especialitzada que propicia, afirma i conté alhora.

Treballem en sessions individuals, però també amb grups reduïts en els casos on es tracta de desenvolupar les habilitats socials, entre d’altres. Sigui com sigui, la proposta s’estructura i s’orienta en funció de la sensibilitat, els gustos, aficions, vivències, motivacions i franja d’edat de cadascú. Partint dels centres d’interès, mirem d’obrir al màxim l’àrea d’atenció i motivació dels seus participants. És un procés de creació genuïna, una construcció particular a la mesura de cada cas, inspirada per l’estil, el ritme i la lògica de cada individu.

En aquest context combinem recursos, jocs o dinàmiques pròpies dels àmbits visual i plàstic, del musical i de l’escènic, i els apliquem  de manera complementària segons convingui per tal d’abarcar les dimensions cognitiva, afectiva, somàtica, conductual i en matèria d’interacció social.

L’arterapeuta es reinventa des de la flexibilitat i l’entrega. S’inspira dòcilment amb la singularitat, per tal de desplegar defenses i acompanyar la invenció. Avala i respecta la solució que l’altre elabora, intervenint més o menys activament, en funció de la invitació que rep.

Malgrat partir de continguts concrets referents a les belles arts, la música i el teatre, no actuem amb fórmules pre-establertes, ni esquemes tancats. Ens allunyem de la conceptualització per tal d’afavorir els recursos genuïns que puguin donar-se en el contacte amb un mateix i l’adquisició i integració de nous llenguatges que obrin els passos cap a possibles canvis.

Us oferim, doncs, un espai de distensió i d’encontre, de joc simbòlic i concret, un àmbit per a alliberar, desbloquejar, permetre el SER i perdre el vertigen a experimentar-se i mostrar-se. Un espai d’ambientació suggestiva on brindem mitjans que faciliten l’accés a les pròpies inquietuds soterrades que fins llavors restaven a l’inconscient.

Insistim en que és molt important ser conscient que, el fruit de cada procés no està en el resultat extern com a “producte artístic”, sinó en el que s’esdevé quan hom materialitza idees o impulsos, permetent modificar els seus propis conceptes i codificar-ne  de nous.

En el nostre equip, la intervisió és un element indispensable per tal de trobar la millor aportació que podem harmonitzar en el treball amb les persones i famílies que atenem. Ens reunim setmanalment en una sessió clínica que anomenem així perquè és l’espai en el que exposem i compartim les visions i aportacions de cada professional, des dels diferents perfils i sensibilitats.

En aquestes reunions, analitzem les necessitats de cada cas, però també els seus recursos personals i potencialitats. El nostre objectiu és ampliar la consciència de cadascú, a través de l’experiència orgànica proposada. La qual cosa ens exigeix la màxima escolta i una destresa rigorosament afinada per tal d’improvisar la creació del que propiciem en cada moment, adaptant-nos a la necessitat real que s’estigui manifestant, i prioritzant de nou el procés genuí de cada persona.

Conceptes terapèutics recurrents en l’activitat artística

• A tall genèric: TRANSFORMACIÓ/ ALLIBERAMENT/DESCOBERTA/ INTEGRACIÓ/ ACCEPTACIÓ/ RECERCA/ AUTONOMIA/ AUTOCONSTRUCCIÓ/ AUTOCONEIXEMENT

De les imatges interiors a la seva plasmació. De la plasmació al propi interior.

• De l’àmbit visual i plàstic: EXPERIMENTACIÓ/ CONCENTRACIÓ/ RETENTIVA/ OBSERVACIÓ/ MOTRICITAT/ DISSOCIACIÓ/ ORDENACIÓ

Especialment recomanable per a persones amb TEA, per la seva particularitat com a “pensadors visuals” en els que l’acte de “mirar” i “fer” equival a “saber”.

I per a persones amb TDAH, tan expertes en respondre a diversos estímuls alhora.

• Del musical: VIVÈNCIA/RITME/ COMPRENSIÓ I RELACIÓ AMB EL TEMPS/ ESCOLTA/ REVERBERACIÓ/ ABSTRACCIÓ/ TREBALL EN EQUIP

• De l’escènic: ACCIÓ/ MOVIMENT/ EXPRESSIÓ I CONTACTE CORPORAL I VISUAL/ LA PRÒPIA MIRADA I LA MIRADA DELS ALTRES/COMPRENSIÓ DE CODIS EMOCIONALS, DE CONDUCTA I RELACIÓ/ CONSCIÈNCIA ESPAIAL/ DESHINIBICIÓ/

UN PARELL DE CITES:

– “El arte es algo así como una declaración de amor. Un acto inconsciente que refleja el verdadero sentido de la vida.”(Dra. Bedelia du Maurier, personatge psiquiatra de la sèrie “Hannibal Lecter”)

– “El arte refuerza lo mejor de lo que es capaz el hombre: la esperanza, la fe, el amor, la belleza, la devoción, lo que uno sueña y espera” (Andréi Tarkovsky)

 

 BIBLIOGRAFIA

– Joan Ponç,“Diari d’artista i altres escrits”, Edicions Poncianes, Barcelona 2009

– Carl G. Jung i M.L.von Franz, Joseph L. Henderson, JolandeJacobi, AnielaJaffí, “El hombre y sus símbolos”, Ed. Aguilar 1964

– Daisetz T. Suzuki, “El zen y la cultura japonesa”, Ed. RBA 2006

– Andrei Tarkovsky, Esculpir en el tiempo, Libros de cine, Ed. RIALP (1986 ed. original)

– Adriana Ferrari, “Presentación de caso de un niño autista con acompañamiento terapéutico”, Tutora: Matilde Pelegrí, curs 2013/14

– John Cage, “Silencio, conferencias y escritos”,Ardora ediciones 2002

– Paula Gimbatti (Dirección general), “Arteterapia. Proceso creativo y transformación”, Nº 2Julio 2018, Revista Digital Cuatrimestral

– Foro Internacional sobre autismo- Escuela Lacaniana del Psicoanálisis- Con los auspicios de la Asociación Mundial del Psicoanálisis, “Después de la infancia. Autismo y política”, Barcelona 2018